La Vila Joiosa
Castellano Valencià
Recerca:
 
La Nostra Història

 

La Vila Joiosa, capital històrica d’un espai geogràfic: la comarca de la Marina Baixa.

 

La Vila Joiosa (popularment coneguda com "La Vila") es localitza en el sud de la comarca de la Marina Baixa, que hui és la província d’Alacant (Comunitat valenciana, Espanya). Es tracta d’un territori coster bastant aïllat del seu entorn per arcs d’altes serres que l’envolten, entre les quals es troba la serra d’Aitana. Al sud de La Vila Joiosa hi trobem una serie de muntanyes xates i barrancs que fan difícil la comunicació amb la comarca veïna de l’Alacantí.

El clima de la comarca provoca que els vents freds i les pluges de l’oest, les més freqüents de la Península Ibèrica, queden retinguts en les serres interiors: d’ahí el clima excepcional de les poblacions costeres, i especialment de La Vila Joiosa i Benidorm, que tenen la mesura anual de temperatura més elevada d’Espanya (per damunt dels 1900) i compartix amb Almeria la major quantitat d’hores de sol l’any, mentres que les pluges totals apenes superen els 300mm i les gelades són inexistents.

 

Amulet egipci amb forma d’esfinx.

 

Peça del collar fenici del Poble Nou.

 

L’aïllament per terra no ha segut un obstacle per al desenvolupament de les poblacions que històricament s’han succeït a La Vila Joiosa, ja que el Mediterrani dona una magnífica via de comunicació que els ha dotat sempre d’una clara dotació marinera. L’entorn de la nostra ciutat posseïx amb diferència els majors termes agrícoles de la comarca, un dels seus dos rius (el de La Vila o Amadorio) i una bona platja amb fons òptim per tirar l’ancora.

Si unim a tot açò un turó costaner fàcilment defendible, podem comprendre que La Vila Joiosa haja segut la capital històrica de la Comarca des d’almenys el segle VI a.C. fins l’època tardorromana (s.VI dC) i posteriorment, després d’uns segles per als que no tenim testimonis, de nou a partir de l’ocupació cristiana en 1300.

 

Els precedents de la ciutat de La Vila Joiosa.

 

Coneixem encara mal la important ciutat Ibèrica amb restes que segueixen baix del casc antic, i que deu correspondre amb l’Alonis que citen els geògrafs grecs de l’època. Si coneixem millor los importantíssimes necròpolis, les de major duració de la Península: la del Poble Nou i la de les Casetes, les dues amb tombes entre els s.VI a.C. i almenys el s.IV-V dC, utilitzades durant mil anys de forma ininterrompuda. En elles s’han allat nombroses joies fenícies d’estil orientalitzant entre les que destaquen el collar del Poble Nou- i inclús objectes d’origen estrusc i egipci.

En època romana el solar del casc antic i el seu entorn van seguir formant un gran nucli de població que va alcançar la categoria de municipium en el 74 d.C. baix l’emperador Vespasiano. Avall de l’actual Plaça de San Pere es troben les restes d’uns grans magatzems del port romà, i en la partida de Torres, a 3 km l’est de la ciutat la torre funerària romana de San Josep, el monument d’aquest tipus millor conservat de la Comunitat Valenciana. Recentment s’han localitzat dos grans edificis de termes municipals de l’època, en la Jovada i en el carrer Canalejas, este últim és el monument romà de major tamany que es conserva en la província d’Alacant, que es va construir en època de Vespasiano per a commemorar la promoció l’estat de municipium.

 

Torre de San Josep (monumento funerario romano del S. II d.C)

 

Pàg. Següent >>

 

 

 
   
Ajuntament de la Vila Joiosa, © 2010. Tots els drets reservats.