L’«Ou de la Vida Eterna» arriba al MUA

La peça de Vilamuseu es podrà veure a partir de hui al Museu de la Universitat d'Alacant i és una peça única a la península ibèrica

  

L’«Ou de la Vida Eterna», una de les peces estrella del Museu de la Vila Joiosa, Vilamuseu, es podrà veure al Museu de la Universitat d'Alacant (MUA), concretament, a la Sala que el MUA dedica de forma permanent a Vilamuseu. Aquesta peça romandrà al MUA des de hui fins al mes de setembre.

 

La instal·lació s'ha obert al públic aquest matí amb un acte inaugural que ha comptat amb l'assistència de la regidora de Cultura de l'Ajuntament de la Vila Joiosa, M. Ángeles Gualde; el director de Vilamuseu, Antonio Espinosa, i el director del Servei de Cultura de la UA, Faust Ripoll.

 

L’«Ou de la Vida Eterna» està integrat per dos extraordinàries peces que formaven part d'aixovars funeraris i que van ser trobades en dues de les tombes més espectaculars de la necròpolis de les Casetes, al sector Jovades, excavat en 2015. Daten del segle VI abans de Crist i estan associades a la cultura fenícia. Es tracta de closques d'ou d'estruç decorades, dues peces feniciopúniques magnífiques: en primer lloc, un ou d'estruç pintat amb flors i palmetes de la tomba 445; i, en segon lloc, un casquet, també retallat d'un ou d'estruç, en relleu enfonsat pintat en vermell, amb un símbol astral (una estrella o el Sol), similar al símbol del déu oriental del Sol, Shamash, procedent de la tomba 503. Aquesta segona és una troballa única a la península ibèrica.

 

Les peces van aparèixer en dues grans tombes de cambra rectangulars amb bancs correguts en el fons, les parets de terra es van endurir mitjançant foc. Els ous d'estruç tenen un significat de resurrecció i de fertilitat. Es considera que aquestes peces servien de recipient per a l'energia vital o l'ànima del difunt. Les closques depositades a les tombes simbolitzen la resurrecció i eternitat de l'ànima.

 

Durant l'antiguitat els estruços eren molt freqüents en les estepes i en els marges desèrtics de les valls dels rius de Síria-Mesopotàmia, Egipte i el nord d'Àfrica. La caça d'aquest animal tan veloç era pròpia de la noblesa, com mostren nombroses representacions de faraons egipcis i de reis de dinasties orientals. Els ous d'estruç no només s'utilitzaven com a aliment, sinó també com a símbol de fertilitat i resurrecció.

Totes les imatges

Notícia publicada el 09 de Juny de 2017