Vilamuseu exposa una bomba de l'atac de les tropes borbòniques en la Guerra de Successió

El projectil va ser localitzat incrustat a la paret exterior de la Casa del Capità i és la primera petjada material d'aquest episodi que arriba a Vilamuseu

  

La bomba es va trobar en 2015 incrustada en aquest habitatge del carrer Arxius, núm. 7 de la Vila Joiosa. Estava completament buida, sense espoleta ni càrrega de pólvora, amb l'ànima buida, de manera que no revestia cap perill, i es va traslladar al museu.

 

La troballa va ser possible perquè, abans de qualsevol reforma o demolició d'una casa antiga a la Vila Joiosa, el Servei municipal d'Arqueologia i Etnografia es persona en l'habitatge per fer un informe del projecte i recollir els objectes d'interés que es puguen veure afectats i no s’hagueren de restaurar i conservar in situ.

 

Aquesta bomba antiga és un projectil esfèric de ferro colat però, al contrari que la bala rasa, és buida i té un filtre de ressalt. És la de calibre més petit: fa 4 polzades de diàmetre (9,5 centímetres) i pesa 6 lliures (2,7 kg). Estava incrustada en la paret a la dreta d'un finestró de la planta baixa, a la façana de la casa que dóna al carrer Maria Amada.

 

Per l'orifici de l’embocdura s'emplenava de pólvora i es tapava amb una espoleta que feia de metxa. L'espoleta era un tub de fusta de faig o de freixe més ample en el seu extrem superior o «cap», carregat amb mixtura de combustibles, que s'introduïa a maça en l’embocdura de les bombes, per fer que esclataren en els llocs on es llançaven. El «mixto» o «misto» solia ser una barreja de pólvora, sèu, carbó i salnitre que s'encenia amb el foc del tret de morter o obús i era de combustió lenta, perquè la bomba no rebentés en l'aire ni fora de temps.

 

La bomba produïa danys per impacte i després al rebentar per l'explosió, de manera que era molt més nociva que les bales tradicionals. A Espanya es van utilitzar molt especialment durant la Guerra de Successió en els llocs de places fortes, com era la Vila Joiosa. De fet, la Vila va ser l'última ciutat del Regne de València en rendir-se a les tropes borbòniques, després d'un dur setge de cinc llargs mesos, des de juny de 1708 fins a començaments de desembre d'aquest any.

 

La Casa del Capità es diu així perquè pertanyia llavors al Capità Fernando Mayor, que tenia a càrrec seu una de les companyies de milícies que van defensar la Vila. És una de les cases més antigues conservades a la Vila, ja que apareix dibuixada amb la seva característica torreta en el gravat publicat per Rafael Martí de Viciana en 1564.

 

Des Vilamuseu i l'Arxiu municipal s'està investigant aquesta casa i el famós propietari que li dóna nom per posar-la en valor en una de les 9 rutes del patrimoni cultural i natural del municipi, la del conjunt històric, declarat Bé d'Interès Cultural.

 

Aquesta bomba és la primera petjada material que disposem d'aquest episodi tan rellevant en la història de la Vila Joiosa i de la Comunitat Valenciana.

Totes les imatges

Notícia publicada el 03 d’Agost de 2017