La història institucional de la Vila Joiosa s’inicia el 8 de maig l’any 1300 amb l’atorgament de la carta de població (Carta Pobla) per part del procurador del rei Jaume II, en Bernat de Sarrià, un document de caràcter fundacional mitjançant el qual es determinàtant els límits del seu terme municipal com la submissió jurídica dels seus pobladors als Furs de València.

Segle i mig més tard, en juliol de 1443, després de nombrosos vaivens respecte la possessió de la seua jurisdicció civil i criminal, La Vila obtenia la condició de vila reial, el que suposava la confirmació de les concessions realitzades per en Bernat de Sarrià un segle i mig enrera i la seua annexió definitiva a la corona. Aquesta situació, confirmada cinc anys després pel rei Alfons V el Magnànim, li atorgava a la localitat, entre altres drets, el d’organitzar-se d’igual mode que la ciutat de València mitjançant la creació dels càrrecs del Justícia (representant del municipi) i del Batle (representant de la corona) i el dret a onejar bandera reial amb l’escut de la vila al mig. Dos mesos després, en setembre de 1443, la reina Maria d’Aragó, lloctinent del Regne de València, concedia a la vila de Vila Joiosa el privilegi d’estar representada en les Corts com membre del braç reial, si bé aquest no es va fer efectiu fins les Generals de Montsó de 1469.

Amb el Decret de Nova Planta (1707), que posà fi al règim foral valencià i la rendició de La Vila a les tropes borbòniques en desembre de 1708, la institució local passa a regir-se per les lleis de Castella, adoptant la denominació de Cabildo Municipal, hi sent governada en el cas de La Vila per l’alcalde ordinari, figura que restava sotmesa a la superior del corregidor, càrrec de tipus militar que tenia jurisdicció sobre vàries poblacions. La Vila, tot i pretendre ser cap de corregiment, quedaria fins 1812 enquadra en el d’Alcoi.

Durant el segle XIX, la història institucional de l’Ajuntament ve marcada pel seguit de normes estatals que consecutivament anaren publicant els distints governs liberals i absolutistes, tot amb l’objectiu d’accentuar o reduir l’autonomia dels ens locals. Com a primera norma reguladora cal destacar la Constitució de Cadis de 1812, que reconeix el nucli local com unitat d’habitabilitat natural i a la que li reconeix l’organització del mateix sota la fórmula d’Ajuntament Constitucional presidit per l’Alcalde i integrat per Regidors i Procuradors o Síndics. En 1833, s’estableix el partit judicial de La Vila Joiosa i en 1848 s’alça aquesta a capçalera de Districte Civil.

La Llei Municipal de 1870, de caire liberal, atribuí major autonomia als municipis respecte la seua administració pròpia. Caràcter que s’amplià en el Projecte de Reforma de l’Administració local de 1907, en l’Estatut Municipal de Calvo Sotelo (8 de març de 1924) i en la Llei de 15 de setembre de 1931, que derogava parcialment l’anterior. El 6 d’abril de 1911, La Vila, mitjançant decret signat pel rei Alfons XIII, rebia el títol de Ciutat.

Posteriorment, la instauració del règim dictatorial del general Franco provocà la desaparició de la representació democràtica municipal, substituïda per una corporativa (Llei de Bases de Règim Local, de 17 de juliol de 1945) que deixava en mans dels veïns (caps de família) únicament l’elecció d’un terç dels regidors (terç de representació familiar) i que ja no es recuperaria fins el 1979, data en que a l’abric del nou règim, establert per la Constitució de 1978, es restablia la democràcia als nostres ajuntaments.