La Vila Joiosa descobreix dues cases demolides durant el gran atac d'una flota de Barbarroja a 1538 i en el setge de les tropes borbòniques en 1706

  

La plaça de la Generalitat de la Vila Joiosa alberga dos habitatges dels segles XV i XVII que van ser demolides en dos moments històrics clau per a la història de la Vila i del Regne de València: el gran atac d'una flota de Barbarroja a 1538 i en el setge de les tropes borbòniques en 1706. Aquestes restes arqueològiques van ser trobats fa unes setmanes durant la construcció d'una xarxa de pluvials, promoguda per les regidories d'Aigües i d'Urbanisme i executada per l'empresa Hidraqua.

 

 La investigació conjunta de l'equip de Vilamuseu, dirigit per Diego Ruiz, i l'Arxiu Municipal, dirigit per Albert Alcaraz, ha donat uns resultats sorprenents. L'arqueologia indica que l'habitatge del segle XV va continuar en ús fins entrat el segle XVI, quan va ser destruïda. Això coincideix amb un document de l'Arxiu General de Simancas, datat el 3 d'agost de 1538, publicat el 2009 per Vicente Márquez, en el qual es parla de l'existència de diverses construccions, una casa i diversos corrals i tanques d'horts, pròxims a les muralles, que havien estat fortament danyats durant l'important atac d'una flota barbaresca al comandament del renegat sard i en aquest instant governador d'Alger, Axe Baxa o Hayge Bexeres, el 29 de juliol d'aquest any. Aquest atac va donar origen al patronatge de Santa Marta a la Vila Joiosa i és el que es commemora cada any en el Desembarc de les Festes de Moros i Cristians, d'Interés Turístic Internacional.

 

La Vila va resistir l'atac dins les seues muralles, la casa extramurs, de la qual el document ens diu que havia estat hostal i que pertanyia entre uns altres al Batlle (alcalde) i al Justícia (jutge) de la vila, va ser demolida per evitar riscos per a la població. Les restes trobades en el nivell més profund de l'excavació coincideixen perfectament amb aquest document. Per tant, aquesta casa està relacionada amb un episodi clau de la història de la Vila. Aquell document donava ordre de no tornar a edificar fora de les muralles, perquè suposava un problema per a la defensa de la vila. I sembla que l'ordre es va complir: en l'excavació no hi ha restes de cases datades durant el segle següent, i en l'escriptura de compra dels terrenys de la zona per a la construcció del convent dels Agustins de Sant Pere i Santa Marta a 1607 tampoc s'esmenta cap casa.

 

L'altre habitatge trobat, data del segle XVII, del qual els arqueòlegs han trobat un soterrani amb diverses habitacions. Existeix un document datat el 10 de maig de 1706 que explica que el Maestre de Camp de les tropes de Carles d'Àustria, Álvaro Scorcia i Ladrón, accedeix amb el Mestre d'Obra de la Vila Joan Vinaches a dues cases situades «en la plaça vulgarment dita de l'Om», fora dels murs de la Vila, propietat de Cosme Soler, d'ofici ferrer, i Antonio Lloret, pagès, i es taxen. Es permet als propietaris disposar lliurement de la fusta (bigues, portes...) i de les teules: sembla que amb la intenció d’expropiar-la per a la seua demolició, perquè estaven davant de la porta principal de la vila (el Portal) i es podien utilitzar per atacar aquest punt tan vital per a la seua defensa. De fet, dos anys després, al juny de 1708 va començar un llarg i dur setge que va durar fins a començaments de desembre d'aquest any, quan la Vila Joiosa, després de resistir cinc llargs mesos, i va ser juntament amb Alacant l'última ciutat del Regne de València a rendir-se a les tropes borbòniques.

 

Sembla clar que els soterranis excavats són els de les cases derruïdes davant la imminència del setge de les tropes del pretendent Borbó i, per tant, amb un altre episodi clau de la història valenciana. Fins i tot una de les habitacions tenia sobre el paviment una gran quantitat d'escòria de ferro amb claus, forrellats i altres peces de forja de ferrer, que s'ha de correspondre amb el taller de Cosme Soler.

 

Aquests resultats són fruit de la col·laboració entre diferents professions de la història, com són l'arqueologia i l’arxivística.

Notícia publicada el 05 de Juny de 2017