El projecte d'intervenció en una façana del conjunt històric de la Vila Joiosa ha propiciat la troballa, sota capes de pintura moderna, dels morters originals decorats amb motius modernistes. Amb això, sota la supervisió del Servei municipal de Patrimoni Històric, s'ha recuperat una de les façanes més interessants i vistoses del seu barri antic, un dels més pintorescos, fotografiats i més ben conservats de la Comunitat Valenciana.

 

El projecte d'obra major va derivar de la inspecció tècnica d'edificis del carrer Vicente Cervera, 1 i 3, i va determinar la visita del Servei municipal d'Arqueologia i Patrimoni Històric per a estudiar la presència d'elements d'interès a conservar.

 

La sorpresa va arribar quan, al rascar les capes de pintura modernes de les parets exteriors, per a conèixer els colors originals dels morters a la calç per a la seua reproducció, va començar a aparèixer una decoració vegetal d'inspiració modernista. És ben conegut que, a falta de bones pedreres de pedra a la comarca de la Marina Baixa, les cases antigues de la Vila Joiosa només utilitzaven pedra arenosa d'Alacant en els arcs i les portes dels habitatges més rics. Per no poder fer façanes de carreuat, utilitzaven maçoneria de pedres calcàries de mala qualitat. Per a cobrir aqueixes façanes irregulars es va utilitzar durant segles els algeps d'Orxeta i morters a la calç blancs o acolorits amb pigments, que van donar a la Vila les seues famoses cases de colors.

 

Els rojos almagra, ocres grocs de limonita, blaves d'anyil i verds eren els més freqüents, combinats amb recercats de bandes, quasi sempre blancs, entorn de portes i finestres. Aqueixa és l'estampa tradicional de la Vila, que es va anar veient emmascarada des de mitjan segle XX per capes de pintura sintètica. El Pla Especial de Protecció del Conjunt Històric marca l'obligació de recuperar aquells morters acolorits antics, prèvia comprovació i documentació pel Servei municipal de Patrimoni Històric, mitjançant el rascat de cales en la pintura moderna.

 

El rar a la Vila Joiosa és que una sola façana es decorara amb dos colors diferents per a donar-li més vistositat, com es va descobrir en el número 3: groc a la planta inferior, roig a les superiors. I l'excepcional és que, a més, els morters estigueren decorats.

 

L'exhaustiva documentació del Servei municipal de Patrimoni Històric va consistir a dibuixar calcs dels motius, realitzar una fotogrametria i dibuixar la composició de la façana completa per a la seua reproducció. Es va poder comprovar que s'havia utilitzat 3 plantilles combinades de formes diferents per a produir una decoració del gust modernista, de tipus vegetal, cap al canvi del segle XIX al XX.

 

A la Vila el modernisme no va calar com a Cartagena, Alcoi o Novelda, però aquest testimoniatge va ser una picada d'ullet original d'aquesta ciutat marinera a les tendències artístiques de l'època.