Fa a penes una setmana, Ximo García, veí de la Vila, va posar en coneixement del Servei municipal d'Arqueologia de la Vila Joiosa que en la partida Partidor coneixia l'existència d'una séquia i que, en la seua opinió, podia ser romana. Després de la visita de tècnics del Servei municipal s'ha comprovat que, efectivament, es tractava de l'aqüeducte romà que proveïa d'aigua a la ciutat d'Al·lon.

 

Fins al moment s'han localitzat tres trams conservats de 3.9 m, 4 m i 6.5 m de longitud, al llarg d'un total de 49 m. Es tracta d'un canal d'aigua construït arran de terra, que talla el terreny geològic. La seua canalització està feta amb opus caementicium (formigó romà) i crea un canal central (specus) revestit amb un morter anomenat signinum, una argamassa feta amb trossos xicotets de ceràmica picada que la fan impermeable i que també s'emprava per a arrebossar les parets de les piscines i els depòsits d'aigua romans.

 

El canal fa una mitjana de mig peu romà (uns 15 cm) d'amplària i altura, i l'estructura total de formigó 2 peus romans d'amplària (uns 60 cm). Una vegada construït, es va cobrir amb teules planes de les quals encara es poden trobar fragments en la zona. El pendent de l'aqüeducte és del 0,3 %, molt semblant a la mitjana de molts aqüeductes romans, com el de la ciutat Cartago. Aqueixa baixa pendent era necessària perquè l'aigua no s'estancara i correguera per gravetat, encara que sense massa força.

 

“L'extensió total de l'aqüeducte des de la Font de Ribàs fins a les Termes Imperials d'Al·lon és d'uns 1600 m aproximadament, per la qual cosa, quasi amb total seguretat, proveïa les piscines fredes i calentes d'aquest monument, descobert en 2006, així com diverses fonts de la ciutat romana fins a la platja”, afirmava l'edil de Patrimoni Històric de la Vila Joiosa, Xente Sebastià en una primera visita sobre el terreny a la recent troballa.

 

El canal recorria el marge dret del riu de la Vila, en la vora del talús del seu llit, on s'han localitzat els trams. Aqueixa posició ha fet que per caure parts del talús durant segles s'hagen perdut alguns trams. Els enginyers romans, com indica Plini (escriptor i militar del segle I dC) cercaven aigües de font de qualitat, el volum de les quals permetia proveir les necessitats de cada població segons la seua grandària.

 

El descobriment posseeix una gran importància per a la història de la Vila Joiosa, ja que confirma la teoria plantejada per l'arqueòleg Antonio Espinosa en la seua tesi doctoral en 1996, que aquesta font que va proveir a la població romana, va continuar proveint més tard també a la vila fundada en 1301. Aquesta teoria va guanyar força amb l'estudi de Diego Ruiz de les grans termes del carrer Canalejas en 2010, i ara es confirma amb la troballa del canal. De moment no s'han trobat arcs que el sustentaren. Els trams conservats tenen l'aspecte d'una séquia actual, encara que coberta.

 

Després de la comunicació de la troballa a la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, la Regidoria de Patrimoni Històric, a través del Servei municipal d'Arqueologia, planteja ara una prospecció intensiva amb ajuda d'un dron, ja que es presumeix que es conserven més trams; i, posteriorment, un projecte d'excavació, documentació, virtualització de les restes i de consolidació dels trams localitzats que impedisca la seua deterioració, perquè la situació en el marge del riu fa que estiguen exposats a forts escolaments que podrien suposar la pèrdua de part de les estructures localitzades.