La nova “Rivista di studi pliniani” ha nomenat Antonio Espinosa, director de Vilamuseu, membre del seu comité científic. La revista està dirigida per l'historiador i escriptor Alessandro Luciano, del Museu Archeologico Nazionale de Nàpols, i editada per Valtrend Editore. El seu objectiu és avivar el debat internacional sobre la tradicional (i artificial) barrera entre les ciències mal anomenades “exactes”, les humanístiques i l'art. El primer número apareixerà el mes vinent de maig.

En 2021 Luciano i Espinosa es van reunir a Nàpols amb el director del Museu Archeologico Nazionale (MANN), Paolo Giulierini, per a estudiar fórmules de col·laboració entre tots dos museus. Des de llavors hi ha hagut diferents contactes amb el MANN i amb l'associació de recreació històrica de Pompeia Legio I Adiutrix, que des de fa anys col·labora en la difusió de Vilamuseu i del projecte Bou-Ferrer.

El nom de “Estudis Plinianos” ve dels dos grans científics i escriptors romans, Gai Plini Segon (anomenat el Vell, 23-79 dC) i el seu nebot, Plini el Jove (63-113 dC), tots dos alhora homes de ciències i de lletres. Plini el Vell va publicar una de les obres mestres de l'Antiguitat, la Història Natural. Molt pròxims als emperadors de la seua època, els dos plinis van ostentar alts càrrecs públics. Plini el Vell era almirall de l'Armada imperial d'Occident, en Cap Miseno, al costat de Nàpols, l'any 79 quan l'erupció del Vesubio va enterrar Pompeia. Va morir durant l'operació naval de rescat, com descriu Plini el Jove en una famosa carta. Plini el Vell era un enamorat de la naturalesa i la conservació del medi ambient, fins al punt que Alessandro Luciano, director de la revista, ha arribat a definir-ho simpàticament com “el Greta Thunberg de l'antiguitat”.

Donat el seu caràcter interdisciplinari, relacionat amb el llegat dels dos plinis, la revista està dividida en quatre seccions, dedicades a Arqueologia (especialment marítima i militar) i Història de l'Art antic; literatura antiga; ciències naturals, ambientals i vulcanologia; i antropologia. Totes aquestes disciplines han begut durant segles dels escrits de tots dos personatges.

L'elecció d'Antonio Espinosa es deu a diferents motius: el prestigi internacional de Vilamuseu com a museu accessible i sostenible; l'extraordinari patrimoni antic de la Vila Joiosa, l'Al·lon romana, una ciutat portuària declarada municipium només 5 anys abans de l'erupció del Vesuvi, i que posseeix l'únic campament militar romà (castra) documentat fins ara a la Comunitat Valenciana; o l'estreta relació entre el derelicte Bou-Ferrer i Nàpols, en les drassanes del qual va ser construïda i que va navegar en vida dels plinis. A més, el seu carregament era propietat de Neró, del qual són ben conegudes les seues aparicions en públic per a cantar en el teatre de Nàpols, una ciutat predilecta d'aquest emperador.

Aquest vincle va continuar en èpoques posteriors: sabem que en el segle XVIII pelegrins de Nàpols començaven el camí de Sant Jaume des de la Vila Joiosa; no en va, aquesta ciutat i el seu Regne van formar part de la Corona d'Aragó i Espanyola entre els segles XV i XVIII.