El número 11 de la revista “Argo: cultura i patrimoni marítims”, que edita el Museu Marítim de Barcelona aquest estiu del 2023, dedica un reportatge a l'empresa redera Redsinsa. Redsinsa, amb més de dos segles de trajectòria, està especialitzada en la confecció de xarxes i corderia i aquesta publicació especialitzada qualifica l'entitat vilera com a cas extraordinari d'adaptació d'una empresa a l'evolució tecnològica, als nous temps i necessitats mitjançant la fusió del treball artesanal tradicional i la industrialització.

 

El reportatge forma part de la secció fixa “Mar enllà”, destacada a la portada, i atorga protagonisme a la Vila Joiosa en una revista divulgativa del patrimoni marítim de primera línia, com a bressol de la indústria de xarxes i filat naval espanyola. El text l'ha redactat Ana Baldó, investigadora doctoral d'aquest patrimoni local; el mateix gerent de Redsinsa, Vicente Segrelles; i el director de Vilamuseu, Antonio Espinosa.

 

Redinsa va ser creada el 1962 mitjançant la unió de sis sendes de filat que ja funcionaven el 1778. En aquesta època, al voltant de 400 famílies, cosa que suposava el 75% de la població vilera, es dedicaven als treballs de l'espart. Va ser al segle XIX quan es va produir el canvi al cànem, que resistia millor l'augment de potència dels pesquers després de la legalització de la pesca d'arrossegament (bous i trawlers) a tota la península. En aquests segles, la indústria del filat per a pesca i corderia naval de la Vila Joiosa era la més important del país.

 

Des dels anys 60 del segle XX, es va reconvertir a les noves fibres sintètiques i es va produir la concentració d'antigues sendes a Redsinsa per afrontar els nous temps amb un capital més gran. Aquesta indústria fabricava no només xarxes sinó també caporals per a embarcacions que subministrava a les drassanes de la localitat. Precisament, la Vila Joiosa va arribar a ser la segona matrícula naval d'Espanya a la dècada de 1860. És a dir, en aquell moment va aconseguir ser el port que més vaixells matriculava de l'Estat, entre ells, grans goletes i pailebots que solcaven els oceans cap a les colònies espanyoles .