Les excavacions a la partida de Plans, que conformen la unitat d'execució 2 del PGOU, han permès l'extracció d'una col·lecció important de bronzes romans. Entre ells destaca un lictor de l'Alt Imperi de 12 centímetres d'alçada, que data dels segles I i II  d.C. El lictor és el guardaespatlles d'un magistrat, que vesteix la mateixa toga que ell, que és el vestit de gala dels ciutadans, i es podria considerar un policia de la època. Porta a l'espatlla esquerra un feixes, un cilindre format per 30 vares lligades amb una corretja vermella, considerat l'emblema del poder.

 

Quan el magistrat podia imposar pena de mort, el feixos duia una destral. La peça trobada la devia tenir, perquè se'n conserva l'arrencada. Els lictors dels magistrats locals de la ciutat d'Allon (La Vila Joiosa) no portaven destral al feixos. Per tant, aquesta peça ha de tenir relació amb un personatge de més rang, com podria ser del govern provincial o fins i tot l'Emperador. La presència d'aquesta peça a Allon té relació amb la seva categoria de municipium, i Allon és una de les 10 que hi va haver a la Comunitat Valenciana.

 

Es conserven exemplars similars de lictors a l'Art Institute of Chicago, el British Museum i els Staatliche Museen de Berlín. La peça està buida per darrere i té un plançó per incrustar-la en un relleu de bronze més gran, juntament amb altres figures, representant una escena cerimonial amb un magistrat i els seus lictors. Aquestes escenes eren freqüents als petos dels cavalls d'estàtues eqüestres. La peça podria procedir d'un relleu o estàtua d'un alt personatge de l'Imperi a cavall, potser l'emperador, que va existir al fòrum d'Allon, o potser la que hi va haver al costat de la torre de Sant Josep. El seu abandonament en un abocador del jaciment de Plans indica el desmantellament i l'espoliació dels espais públics imperials a l'època tardorromana.

 

A més, en aquest mateix jaciment han aparegut altres nombroses peces de bronze de gran qualitat com sondes mèdiques, aplics decoratius de caixes i de mobles de fusta (un amb el rostre de la deessa Diana), agulles dels cabells, penjolls de collarets, anells, polseres, cadenites, agulles de cosir espelmes o sacs, fermalls, botons, hams i elements de vaixella ritual, entre d'altres.

 

La conservació d'aquestes peces depèn del ràpid tractament que se li done al museu. El bronze conté coure, molt sensible als canvis de temperatura i humitat en extreure'ls de la terra. En poc temps, els clorurs i altres agents destruirien les peces. Per això, s'ha iniciat el tractament, lent i delicat, en banys químics. Mesos després, les peces ja podran ser conservades i exposades a Vilamuseu. Gràcies a aquest treball, la col·lecció de bronzes antics (fenicis, grecs, ibers i romans) dels fons de Vilamuseu, és una de les més rellevants de la Comunitat Valenciana.